AEiG Puig d'Afrou

La Cellera de Ter

Agenda

No events found

Facebook

Twitter

Espai dels caps

Els inicis

Primera etapa (1965-1969):

Antecedents:

 

En els primers anys de la dècada dels seixanta, hi ha a les nostres comarques una tendència a crear grups de joves per fer activitats, amb l'inconvenient de la manca de llibertat, ja que el règim franquista no permetia la creació de qualsevol associació o grup. Per això molts d'aquests grups es movien a redós de la parròquia o actuaven en un pla una mica clandestí i sense fer massa soroll. En el nostre poble Mn. Josep Planas organitza el Casal. Existeix també el moviment de la O.J.E., però sense tenir massa incidència. És doncs, una època on sobretot el jovent té ganes de trobar-se i fer coses noves. I és en aquests moments quan un grup de joves veu l'existència d'un buit en el camp de l'educació del lleure i ajudats pel vicari es forma l'escoltisme. Un parell d'anys més tard sorgeix un n ou grup en el poble anomenat "El Caliu", format per jovent més gran que els de l'escoltisme. Entre les activitats que es feien hi havia l'exposició de flors, donat que en molts llocs funcionaven grups d'aquests tipus, es celebraven diverses trobades totalment de caire clandestí.

Inicis:

Ajudats en aquests començaments per l'A. E. Sant Miquel d'Anglès es forma l'AGRUPAMENT ESCOLTA PUIG D'AFROU. Pren el nom de Puig d'Afrou per la muntanya que presideix el poble i s'agafen com a color del fulard el verd amb ribet marró, colors característics dels castanyers, molt presents a tota la zona de les Guilleries. L'escut d el'Agrupament és rodó i dividit en quatre quadrants. En dos d'ells hi ha representats el castell i la cabra, elements que es troben a l'escut del poble. En els altres dos quadrants, hi ha la creu de Sant Jordi i les quatre barres.

Així doncs, es forma el primer grup o la primera secció unitària de nois l'any 1965. En Lluís Codina fa de cap i les activitats es porten a terme a l'anomenada "sinagoga", sala de reunions de la rectoria. Després Mn. Ramon Marquès (a.c.s.), cedeix els locals que es trobaven al costat de l'església. Vint anys després encara es feien servir i s'hi mantenien els mateixos arranjaments que s'hi van fer de bon principi : les parets tapades amb saca, l'accés a la sala de dalt de tot es feia a través d'una escala de de cordes, amb el temps es va adecentar la planta baixa. Pels que no ho van viure, estem parlant de tres sales molt petites que segurament no superaven els 10m2 cada una i s'incabien unitats que superaven els vint membres. Quan a material per les excursions i camps d'estiu es feia servir la cuina del Casal.

L'any 1966 es col·loca la primera creu a Puig d'Afrou. Es realitzen diverses excursions juntament amb els d'Anglès : St. Gregori, Sta. Bàrbara, St. Romà, Rocacorba, St. Climent... També dos campaments de tres dies : a Núria i Cabrera. Un campament de set dies a Joanetes. Paral·lelament les Noies Guies van intentar formalitzar una unitat, però no va reixir.

El setembre de 1967 es demana formalment entrar a Minyons Escoltes. L'Agrupament es format per dues seccions : els Braus i Esquirols amb vuit nois cadascuna. Els caps són en Xavier Vinyes, Jordi Triola i Lluís Vernis. El cap d'agrupament és en Lluís Codina. Paral·lelament s'està treballant per poder organitzar una unitat de Llops i Noies Guies.

El 1968 s'editen diverses revistes de caire intern. Porten el nom de "Xarxa". S'organitzen xerrades: "L'evolució de l'Escoltisme", "Sexualitat", i "Com buscar bolets". S'estableix com a extra-job la panera de Nadal. Aquest any succeix la mort de Mn. Ramon Marquès. Hi ha canvis a la parròquia. El fins ara vicari : Mn. Josep Barcons deixa la parròquia i el seu lloc és ocupat per Mn. Emili Bohigas.

La situació tot i ser engrescadora, ja es dóna la incompatibilitat d'horaris entre l'escoltisme i els que juguen a fútbol. No és només d'avui dia. Hi ha sigut sempre.

La llei escolta es concretava en els següents punts:

. Ser digne de confiança.

. Ser lleial.

. Ser eficaç i estar al servei dels altres.

.Ser solidari amb tots els altres.

.Ser educat.

.Estimar la natura i perfeccionar-la amb el treball.

.Saber obeir.

.Estar sempre de bon humor.

.Viure amb austeritat.

.Ser pur de pensament, paraula i obra.

Algunes anècdotes :

Un aspecte important de l'escoltisme és el servei al poble. L'Ajuntament convocà a una reunió les diferents entitats del poble, entre elles l'escoltisme, a fi de preparar la Festa d'Homenatge a la Vellesa. A la reunió es va proposà que els nois de l'Agrupament obrissin la comitiva i anessin uniformats, després hi aniria l'equip de fútbol, les autoritats i els homenatjats amb els acompanyants. La proposta es va debatre a l'Agrupament i es decidí no participar-hi, ja que més que anar a fer un servei, semblava que anessin a lluir el vestit i quedar bé davant les autoritats.

A la travessa de Setcases a Núria hi ensopegaren molta boira. El grup quedà dispersat i dividit en dos. Uns retornaren a Setcases i els altres arribaren a Núria. Cada grup anava amb la idea de què l'altre s'havia perdut i tots dos avisaren a la Guàrdia Civil i els dos grups es posaren a la recerca del grup perdut. La sorpresa fou grossa quan tots es trobaren a dalt el Nou Creus.

Els tentacles del franquisme eren poderosos i fins i tot la policia havia interceptat convocatòries pels caps per anar a formació, havent-se automàticament de suspendre i fer ensenyà a algún cap el Carnet d'Identitat, com a sospitosos d'activitats il·legals. El grup oficial del règim en l'àmbit de l'educació del lleure era la O.J.E. Fòra d'això no podia existir res més.

A mitjans 1969, hi ha una crisi i l'Agrupament es queda sense Caps. Recordar que entre els 19 i 21 anys els nois els era obligat allistar-se a l'exércit. Però no s'aconsegueix arrancar de nou fins el 1971.